Ayer, y como suele pasar en estos casos, se escribieron unas líneas en la historia de nuestro país, con una importante dimensión internacional, pero sólo podran leerse cuando se tenga un poco más de perspectiva.

Uno de los candidatos (con opciones reales) a la presidencia de uno de los clubs de fútbol más importantes del mundo, el FCBarcelona, habló directa y abiertamente con los internautas. Rompió la barrera psicológica del miedo tecnológico. Ha entendido que el Barça tiene soci@s en todo el planeta y que debe dirigir su mensaje a una audiencia global, y así lo ha hecho. Empezando por el medio quizá más humilde y simple de los existentes, y sentado al mismísimo lado de sus followers (y aún no followers) y conversó con ell@s sobre lo que se le preguntó. Esta ‘simple’, pero hasta hoy inédita charla, a través de twitter, ha conformado, en nuestro pequeño mundo, la primera twittervista de la historia con un personaje de su posición.

Debo confesar que ayer, durante la twittertulia, ví el poder auténtico de la red. La fuerza de la comunicación en estado puro. El potencial de la conversación global elevada a una dimensión inimaginada, que sin duda, queda abierta para explotar el formato cara un futuro (que se me antoja muy presente [cat] ;-) ), que enriquezca la relación entre las personas y sus líderes.

Blog Widget by LinkWithin

Francesc Grau

Obrero de la comunicación y relación entre personas

Otros artículos de Francesc Grau - Web

Sigueme:
TwitterFacebookLinkedInPinterestGoogle PlusFlickrYouTubeDelicious

  • Gemma

    Amb aquest post recordo una persona que publicar una carta al diari, ja fa anys, titulada “Temps romans a Can Barça” que criticava la poca aplicació de les noves tecnologies… M’agrada que les persones facin quelcom per canviar allò que critiquen.

  • http://www.francescgrau.com FGrau

    @Gemma, l’actitud d’intent de millora és el que ens manté al peu del canó. ‘Els temps romans a Can Barça’ queden ja molt lluny amb el projecte que encapçala Sandro Rosell i el seu equip :-)

    Gràcies!!

  • http://jordiandreutrepuntosero.wordpress.com/ Jordi

    Com bé dius un club com el Barça no pot tenir un president que continuament fa el rídicul, com passa amb el senyor Laporta, continuament involucrant al club en les seves opinions polítiques personals.

    El futur president del Barça ha de millorar això, pero també haurà d’aconseguir un club més professional en tots els aspectes, i ser molt més transparents en les despeses que es fan: cas dels detectius, nou estadi sense preguntar a ningú….

    I la cosa que suposo que em moriré abans de veure-la, dotar al club d’un programa de fidelització dels seus membres/consumidors més actius, és una vergonya que una institució que té allò més preuat per una marca com són els consumidors més fidels no s’en preocupi ni un mínim, i el q es pitjor ens tracti pitjor q a gent no fidel.

    Salutacions

    This comment was originally posted on Albert Garcia Pujadas 3.0

  • http://hotelesurbanosyviajes.blogspot.com Ignasi Casellas

    Felicitats per la part que et toca.

    Tot i no ser cule, vaig “intentar” seguir aquest magnific experiment pioner “conversación global”.

    Només una pega per part meva: Twitter va fallar més que una escopeta de fira dimecres, tumbat al sofá amb l’ iPhone i sense access al search del clients twitter se’m va fer impossible seguir-ho bé fins a la darrera part de la xarrada.

    Però això no estava en mans del Consell 2.0.
    Altra cop, felicitats,

  • http://www.francescgrau.com FGrau

    @Ignasi, m’alegra que trobis bé la iniciativa. Tot i que és una llàstima que no la poguéssis gaudir en tot el seu esplendor! ;-) És veritat que twitter, aquell dia, va petar un parell o tres de vegades (entre matí i tarda) i ens va fer una mica la guitza. Esperem que a la propera, tot vagi sobre rodes!

    Una abraçada!

  • Pingback: Bitacoras.com

  • http://www.arestanord.org/alexis Alexis

    A mi això de "los momentos más bochornosos" m’ho heu d’explicar i si pot ser amb dibuixets. Una coseta fàcil… perquè realment que no ho veig.

    D’altra banda, adelantar-se al futur, com tu dius, vol dir anar més enllà del futur la qual cosa deu estar en el mateix futur. És a dir o és continuista del que hi ha o no ens porta enlloc o és un recurs lingüístic poc afortunat i pobre. Entenent que vols dir que ens adelantariem al moment que vivim ara, mirem al futur; no creus que el Barça mira al futur i marca ell mateix les línies al futbol mundial? Millor futbol? Porta publicitat d’una ONG de prestigi a nivell mundial? promou activitats de desenvolupament al que s’anomena tercer món… Això no és "adelantar-se al futur"? Visc a San Francisco, y malgrat el sentiment que hi ha en un sector dels culers que el catalanisme impedeix a gent fer-se del Barça, això només és a Espanya, perquè fora la gent és majoritariament del Barça. I a Espanya sense el catalanisme tampoc serien del Barça (en línies generals) perquè a Espanya no estan contra el catalanisme sinó contra el que és català. En aquesta també necessitaria un altre dibuixet.

    Moltes gràcies i espero que es valori el comentari malgrat anar radicalment en contra. És el meu temps i te l’he regalat.

    This comment was originally posted on Albert Garcia Pujadas 3.0

  • Pingback: Comsultor 2.0 – Francesc Grau » El Consejo 2.0 y su razón de ser

  • http://www.jordiperez.cat/ Jordi Pérez

    Es un honor y un privilegio formar parte de un grupo de trabajo contigo y todos los amigos del consell 2.0.

    Estoy encantado. Habrá muchas curvas, pero será una experiencia totalmente divertida y enriquecedora para todos. Seguro.

    Salut!
    Jordi

    This comment was originally posted on Albert Garcia Pujadas 3.0

  • Pingback: Comsultor 2.0 – Francesc Grau » Twittervista sobre reputación y cultura online