Per gaudir durant la setmana de la vida a la xarxa, aprofito, quan puc, per escapar-me per algun indret on les comunicacions wifi siguin, afortunadament per qui les esquiva, minses -o nules-; alhora que coneixo un pèl més quest nostre país tan petit 🙂
Aquest últim cap de setmana hem estat a la zona de Cantonigros i Tavertet. Visitat està el Santuari de Santa Maria de Cabrera, amb unes vistes espectaculars des d’on es divisa des de Vic i Manlleu, fins a Olot, les Illes Medes i Girona, presidida per la seva Catedral. Tot i l’esgotadora pujada a primera hora del matí, l’esmorzà de pa -cuit amb llenya- amb tomata, embotit de la zona de Vic i un bon porró de vi casolà de bota, reviu al caminant més cansat.
L’endemà, baixada des del ‘campament base’ de Cantonigros fins a la Foradada, una formació rocosa semicircular, on hi convergeixen un salt d’aigua i la llum que entra a través d’un forat a les roques d’una banda, sobre la gorga a mode de llit d’aigua que acull les mirades bocavadades dels visitants que s’hi apropen. A la tarda, i ja tornant cap a casa, parada al balcó de El Far, on la vista d’hom aprofita per escudrinyar tots i cada un dels recons que des d’aquest punt privilagiat permet.
Convinat d’excurcions, descans, natura i família, fan que dos únics dies rendeixin uns valors i experiències personals impagables.